dimarts, 14 d’octubre de 2014

Vaig, avanço, camino


Jo vaig pel camí tortuós
d’aquest agresta paratge,
miro l’horitzó llunyà,
miro el cel ennegrit
miro els peus ensangonats…

Jo avanço amb fatiga
cap un destí desconegut,
miro sempre endavant
miro el parany passat
miro les timbes al costat…

Jo camino vers un final
que no sé on, ni quin serà,
miro de pensar
miro d’aprendre
miro de no defallir...

Jo vaig, avanço, camino...
jo sé que arribaré...
sense saber a on vaig
miro, miro i miro...
penso, penso, penso....
sobretot:  camino.

Imma Cauhé  (publicat a itineràncies poètiques octubre 2014)

1 comentari:

M. Roser ha dit...

Caram quin vertigen, sembla la carretera de la mort de Bolívia...
Petonets.