dimarts, 29 de setembre de 2009

Un passeig a la tardor


Una passejada pel bosc, és una de les coses més relaxants. (Encara que t’empipi no trobar bolets)

2 comentaris:

M. Antònia ha dit...

Jo mai en trobo encara que n'hi hagin molts. Així i tot m'ho passo bé.

M. Roser Algué Vendrells ha dit...

M'he fixat que el bosc encara no té tots els colors de la tardor, suposo que és una mica aviat i sí que és una passada fer un tomp pels boscos que grogueja la tardor... Hi ha un poemet que diu:
Tardor,
tot ho canvies de color.
Tardor,
voldria ser com tu, un bon pintor.
Trobar bolets ,es tot un aprenentatge. De petita anava a buscar-ne amb els meus pares i en trobavem molts...
M'agrada més trobar-ne que menjar- me'ls.
Petons,
Roser