dilluns, 13 de juliol de 2009

Dinar de comiat a l'escola


Ha arribat el fi de la meva etapa de mestra.
Com a les carreres de relleus deixo el testimoni als joves que venen en força, vocació i ganes.
Està la taula parada pel dinar de comiat que vaig obsequiar a tots els companys del centre.
Fins sempre i gràcies.

3 comentaris:

M. Roser Algué Vendrells ha dit...

Hola Imma,
Ja ets una més del club del"si no fos"...
No sé si havies fet plans per quan arribés aquest moment, jo no n'havia fet cap i t'asseguro que estic força ocupada. Vaig fent, sbre la marxa, el que em sembla oportú en cada moment.
El que més m'omple, ara és trobar els/les meus/meves ex-alumnes i veure que em recorden i m'estimen.
És una mica recollir el que hem sembrat.
Espero que sigui per a tu, el començament d'una etapa molt plaent. Al meu blog hi ha un post sobre el tema, si vols fer-hi una ullada...
Un petó de la nena que sempre porto dins.

M. Antònia ha dit...

Benvinguda al club. Ja veuràs que tindràs igual o més feina, però molt diferent. No et caldrà relotge per les teves coses i podràs VIURE.

Anònim ha dit...

Tota una vida