dissabte, 21 de desembre del 2013
Una història d'amor
I pensar que hi ha qui no creu en un amor de debó, pensant que s'acaba tot en poc temps.
75 anys, molts no arriben a viure'ls, i ells els han viscut junts i feliços.
dimarts, 10 de desembre del 2013
El jardí s'ha adormit
El jardí s’ha adormit sota la humida
vànova desfilada de la pluja
i ara deu somniar hores llunyanes
com les que jo revisc en contemplar-lo.
Ja no hi creix el lilà que perfumava
amb pinyes lila-tendre els meus capvespres
en què veia futurs irrealitzables…
aquells dies en què no sospitava
com arriba el dolor, tan de puntetes
que no ens sabem salvar del la punyida.
El xiprer ha crescut i s’ageganta
fosc i massís i aspre com la pena
sobre el cel gràvid de fina gotellada.
…Sempre plourà, a cada primavera,
i amarades, les flors, tot colltorçant-se
es vinclaran suaument sobre terra
on jo seré, vençuda i forastera,
tan lluny del meu jardí per sempre més…
Joana Raspall
divendres, 8 de novembre del 2013
Un bonic "corrido"
La meva amiga Mejicana; Mª Antonieta Campos, ha compost lletra i música d'"aquest corrido mexicano" i a més el canta ella.
Escolteu-lo és preciós.
María Antonieta Campos tengo dos seudonimos... en predicado soy maripopin...
y en los cuentos.net soy maranti2
Una altra cançó de l'any 1996
María Antonieta Campos tengo dos seudonimos... en predicado soy maripopin...
y en los cuentos.net soy maranti2
Una altra cançó de l'any 1996
diumenge, 16 de juny del 2013
10 anys de Tertúlies d'Art.
En Manel Plana va fer algunes aquarel·les instantànies.
Ens varen fer un resum força atractiu.
La Biblioteca Montserrat Roig celebra els deu anys de Tertúlies d'Art. Durant aquest temps les trobades han tractat sobre diferents estils, tècniques i autors d'una manera rigurosa didàctica i amena. El conjunt de les aportacions han fet més ric el coneixement sobre cada tema i les seves conductores, Anabel López i Margarita Pedrol, han aconseguit fer de les tertúlies un fòrum obert, motivador i integrador.
- 19:00 Presentació (Margarita Pedrol)
- 19:10 Peça musical
- 19:15 Recital poètic
- 19:30 Balanç 10 anys (Anabel López)
- 20:00 Peça musical
- 20:10 Creació d'una obra d'art en directe. Manel Plana.
- 20:30 Pica-pica
diumenge, 21 d’abril del 2013
La glicina
Penja la glicina,
amb botims gegants
olorosa i fragant
anuncia primavera,
aviat les teves
flors exuberants, cauran,
deixant la catifa
d’un lila descolorit
amb uns pètals tristos
i molt secs i envellits.
Després ens
cobrirà, la verdor de les fulles
mitigant la calor
del sol de la canícula,
però comprensiva,
arribant la tardor,
pelarà les
branques i totes despullades
deixaran que passin els sinuosos rajos
dèbils, d’aquest
sol mandrós i tènue
i en dies
d’hivern el sol penetrarà.
Que bé que ens
cuides! Què llesta ets glicina!
Imma
dilluns, 15 d’abril del 2013
Cornamenta dels cèrvids
Els cèrvids perden les seves cornamentes cada any, cosa que molta gen no sap, avui he anat al zoo i he tingut ocasió de fotografia a primer pla les marques deixades per la cornamenta desapareguda que ben aviat tornarà a créixer més exuberant que l'any passat.
diumenge, 24 de març del 2013
Alumnes de primària llancen un vídeo satíric contra el decret Wert de substitucions
Alumnes de primària llancen un vídeo satíric contra el decret Wert de substitucions
L'Ampa de l'escola Fort Pienc protesta per la imposició de deu dies lectius de marge abans no es cobreix la baixa d'un mestre. Oriol Broggi, Pep Planas i Mercè Pons col·laboren en l'enregistrament
diumenge, 17 de març del 2013
17 de març: Dia de la poesia catalana a internet
Els núvols negres
prop la tempestat porten,
pactant tristeses.
Rera el sol ilummina
clarajant l’esperança.
Imma Cauhé
diumenge, 3 de març del 2013
dimarts, 26 de febrer del 2013
Griegos 25 febrer 2013
Sobre el minut 3 un bell paisatge de Los Montes Universales tant estimats per mi.
Així amb aquest punt de pols nevat sobre els pins està preciós i aquesta neu ajudarà que a la primavera estigui magnífic.
Així amb aquest punt de pols nevat sobre els pins està preciós i aquesta neu ajudarà que a la primavera estigui magnífic.
diumenge, 10 de febrer del 2013
Itinerancies poètiques, del novembre 2012
Tot el que comença acaba,
el que neix ha de morir.
La poncella dolça i feble
morirà pètals oberts.
serà gran, amant i esposa.
Eixerit el nen petit
serà un avi bondadós.
El dia, que obre l’albada,
amb l’ocàs acabarà.
Però aquest amor que et processo
de segur no morirà.
--------------------------------
Seguirem...
Si rodes i rodes
tornes al lloc,
les mans agafades,
ferms els cors.
Caminem somniant
cerquem l’esperança
que serà millor.
Tu i jo i vosaltres
hem de fer-ho junts
recollir-ne les brases
i obrir-nos els ulls.
Separar els núvols
que ens mostrin el cel,
cuidar de la terra
que tant estimem.
Oblidar rancúnies
que no fan cap bé
avançar cada dia
és el que podem fer.
-------------------------------
El teu amor ja descansa
els teus dits ja no toquen la melodia,
so i cant units a la distància.
Com quan érem joves,
com quan ens estimàvem.
Ara resta mut el violí
les flors s’han assecat,
el goig i l’alegria
d’una, s’han apagat.
La música que tu posaves
a les belles paraules d’amor
resta oblidada.
Han passat els dies,
els mesos i els anys…
ni tu ets el que eres
ni jo la d’abans.
En el racó de l’armari
queda el violí vell
sol i abandonat,
provant la certesa
de la nostra realitat.
--------------------------------
Els nuvols
Fosos en un bes
sense rés percebe,
no hi ha passat ni futur,
el món comença,
el món acaba, en ells dos.
sentiment profund
que tot fa desaparèixer.
Ell i ella que fan un.
ni platja, ni mar,
ni muntanya, ni plana.
Sol existeix aquell núvol suau
que envolta els seus cossos
i els fa volar en ales d’amor.
dissabte, 26 de gener del 2013
Escrit de la red
He trobat per Facebook aquest escrit, i em sembla molt bo. Tant que pensem en què hi haurà després d'aquesta vida i ja venim d'una altre on es podien fer les mateixes preguntes.
Serà un etern passar d'una vida a l'altre?
Un escrito que hace reflexionar...:
En el vientre de una mujer embarazada se encontraban dos bebés. Uno pregunta al otro:
- ¿Tú crees en la vida después del parto?
- Claro que sí. Algo debe existir después del parto. Tal vez estemos aquí porque necesitamos prepararnos para lo que seremos más tarde.
- ¡Tonterías! No hay vida después del parto. ¿Cómo sería esa vida?
- No lo sé pero seguramente... habrá más luz que aquí. Tal vez caminemos con nuestros propios pies y nos alimentemos por la boca.
- ¡Eso es absurdo! Caminar es imposible. ¿Y comer por la boca? ¡Eso es ridículo! El cordón umbilical es por donde nos alimentamos. Yo te digo una cosa: la vida después del parto está excluida. El cordón umbilical es demasiado corto.
- Pues yo creo que debe haber algo. Y tal vez sea distinto a lo que estamos acostumbrados a tener aquí.
- Pero nadie ha vuelto nunca del más allá, después del parto. El parto es el final de la vida. Y a fin de cuentas, la vida no es más que una angustiosa existencia en la oscuridad que no lleva a nada.
- Bueno, yo no sé exactamente cómo será después del parto, pero seguro que veremos a mamá y ella nos cuidará.
- ¿Mamá? ¿Tú crees en mamá? ¿Y dónde crees tú que está ella ahora?
- ¿Dónde? ¡En todo nuestro alrededor! En ella y a través de ella es como vivimos. Sin ella todo este mundo no existiría.
- ¡Pues yo no me lo creo! Nunca he visto a mamá, por lo tanto, es lógico que no exista.
- Bueno, pero a veces, cuando estamos en silencio, tú puedes oírla cantando o sentir cómo acaricia nuestro mundo. ¿Sabes?... Yo pienso que hay una vida real que nos espera y que ahora solamente estamos preparándonos para ella...'
No sé qui ho ha escrit però m'agradaria saber-ho.
Serà un etern passar d'una vida a l'altre?
Un escrito que hace reflexionar...:
En el vientre de una mujer embarazada se encontraban dos bebés. Uno pregunta al otro:
- ¿Tú crees en la vida después del parto?
- Claro que sí. Algo debe existir después del parto. Tal vez estemos aquí porque necesitamos prepararnos para lo que seremos más tarde.
- ¡Tonterías! No hay vida después del parto. ¿Cómo sería esa vida?
- No lo sé pero seguramente... habrá más luz que aquí. Tal vez caminemos con nuestros propios pies y nos alimentemos por la boca.
- ¡Eso es absurdo! Caminar es imposible. ¿Y comer por la boca? ¡Eso es ridículo! El cordón umbilical es por donde nos alimentamos. Yo te digo una cosa: la vida después del parto está excluida. El cordón umbilical es demasiado corto.
- Pues yo creo que debe haber algo. Y tal vez sea distinto a lo que estamos acostumbrados a tener aquí.
- Pero nadie ha vuelto nunca del más allá, después del parto. El parto es el final de la vida. Y a fin de cuentas, la vida no es más que una angustiosa existencia en la oscuridad que no lleva a nada.
- Bueno, yo no sé exactamente cómo será después del parto, pero seguro que veremos a mamá y ella nos cuidará.
- ¿Mamá? ¿Tú crees en mamá? ¿Y dónde crees tú que está ella ahora?
- ¿Dónde? ¡En todo nuestro alrededor! En ella y a través de ella es como vivimos. Sin ella todo este mundo no existiría.
- ¡Pues yo no me lo creo! Nunca he visto a mamá, por lo tanto, es lógico que no exista.
- Bueno, pero a veces, cuando estamos en silencio, tú puedes oírla cantando o sentir cómo acaricia nuestro mundo. ¿Sabes?... Yo pienso que hay una vida real que nos espera y que ahora solamente estamos preparándonos para ella...'
No sé qui ho ha escrit però m'agradaria saber-ho.
dimarts, 22 de gener del 2013
Lincoln
Ficha de Lincoln
Genero:
Duración:
150 minutos
Direcció: Steven
Spielberg País: EUA Any: 2012 Gènere: Biopic, dramaIntèrprets: Daniel
Day-Lewis (Abraham Lincoln), Tommy Lee Jones (Thaddeus Stevens),
Sally Field (Mary Todd Lincoln), Joseph Gordon-Levitt (Robert Lincoln),
David Strathairn (William H. Seward), Tim Blake Nelson (Richard Schell),
James Spader, Lee Pace, Jackie Earle Haley, David Oyelowo, Jared
Harris (general Ulysses Grant) Guió: Tony Kushner,
John Logan i Paul Webb; inspirat en el llibreTeam of rivals: The
political genius of Abraham Lincoln, de Doris Kearns
Goodwin Producció: Kathleen
Kennedy i Steven Spielberg Música: John WilliamsFotografia: Janusz
Kaminski Muntatge: Michael Kahn Disseny de producció:Rick Carter Vestuari: Joanna
Johnston Distribuïdora: Hispano
Foxfilm Estrena a Espanya: 18/1/2013
SINOPSI
Lincoln es centra en els tumultuosos últims mesos en exercici del setzè president dels Estats Units. En una nació dividida per la guerra i en la qual bufen forts vents de canvi, Abraham Lincoln emprèn un conjunt d’accions amb l’objectiu de posar fi a la guerra, unir el país i abolir l’esclavitud. Amb la talla moral i la forta determinació per aconseguir tot això, les decisions adoptades per Lincoln en un moment tan crític canviaran el destí de les generacions futures.
Lincoln es centra en els tumultuosos últims mesos en exercici del setzè president dels Estats Units. En una nació dividida per la guerra i en la qual bufen forts vents de canvi, Abraham Lincoln emprèn un conjunt d’accions amb l’objectiu de posar fi a la guerra, unir el país i abolir l’esclavitud. Amb la talla moral i la forta determinació per aconseguir tot això, les decisions adoptades per Lincoln en un moment tan crític canviaran el destí de les generacions futures.
------------------
La meva opinió:
He anat a veure
la pel·lícula, no coneixia gaire la Biografia del President i he pogut saber
com era i actuava aquest home i els que el voltaven.
La política d’aquell
temps, no ha canviat gaire amb la actual, els polítics estan en un tira i arronsa
de conviccions, actuacions i diàlegs que van canviant o més aviat es van
adequant al que en cada moment els interessa.
En la pel·lícula
hi ha molt diàleg “polític” que a vegades no saps del cert si volen dir que sí,
o que no estan d’acord en votar afirmativament. També es veu com hi ha polítics
que es deixen convèncer per sota mà alguns amb paraules, altres acceptant a
canvi algunes prebendes i com uns viuen en contra de com actuen o voten.
Pel trama del
film, hi ha moltes escenes rodades al interior, i com passa a moltes pel·lícules
els interiors sempre fan enfosquir l’ imatge, pel meu gust podien fer més lluminoses
les estàncies sense que això tragués intimitat ni perjudiques al contrari l’espectador
és trobaria més còmode.
La majoria de
plans són mig plans i primers plans, els actors treballen molt bé i les
expressions són molt bones, però pel meu gust la moda de tallar els caps per la
part superior no beneficia la pel·lícula. Jo em trobo millor en un primer pla
que veus tota la imatge de la persona, sembla que verdaderament jo estigui
dialogant amb ella, però quant aquest primer pla o pla mig fa que li quedi el
cap tallat per dalt per una línea horitzontal, em fa fins i tot despistar-me
del diàleg. Fins i tot en un pla general
durant les votacions al parlament, quant s’aixequen a emetre el vot els hi
queda el cap tallat en alguna ocasió.
Imma
dimecres, 16 de gener del 2013
Marques espanyoles que són xineses
Empresa Riojana (Calahorra)
Vaig comprar un producte
d’aquesta empresa, concretament marca: Coronas de Navarra pensant que era un
producte espanyol, quina va ser la meva sorpresa quant vaig llegir la lletra
petita de l’etiqueta i deia: PRODUCTO DE CHINA
Mirant a internet he trobat
que la marca pertany a la marca Celorrio i copio:
http://www.celorrio.com/
Productes: Celorrio, El Pilar, el Enciero, Coronas
de Navarra, Verdegal,Mimo, Factoria China “Lider”
Transcric la presentación
del president de l’emprresa:
En nuestros comienzos sólo nos ajustábamos al
proceso de comercialización, pero con el paso del tiempo nos dimos cuenta de
que era necesario ir realizando un proceso de integración vertical, pasando de
comprar mercancía y reetiquetar a fabricar nuestros propios productos.
Actualmente contamos con 7 fábricas propias, que producen el 80% de nuestra
cartera de productos. Hace 8 años comenzamos un nuevo proyecto dirigido a
completar esta integración vertical al 100%, es decir no sólo fabricar
nuestros productos sino además tener el control de nuestros propios campos para
conseguir un control total de la trazabilidad, “lo mejor del campo hasta
su mesa”.
Otro punto clave en nuestro crecimiento se ha
centrado en la globalización de la empresa, realizando una fuerte apuesta
por la inversión en China, para el desarrollo de nuevos productos así como para
poder ser competitivos en precios, garantizando la máxima calidad. Quizás
hubiera sido más sencillo buscar una Joint Venture con una empresa China, o
sencillamente comprar a otros proveedores, pero las altas exigencias de
nuestros clientes y nuestro compromiso de calidad y trazabilidad de productos
nos hizo descartar de inmediato cualquier otra opción que no fuera el
desarrollo y control propio de nuestras plantas (3 en la actualidad, una de
ellas la más grande de China). Ahora podemos afirmar satisfechos que no nos
equivocamos, ya que pudimos aumentar nuestra cartera de clientes a la vez que
ofrecer productos con la calidad acostumbrada y desarrollar nuevos productos y
mercados. A largo plazo esperamos poder seguir contando con el apoyo de
nuestros actuales y futuros clientes, para lo cual seguiremos intentando
mejorar e implementar nuestras estrategias enfocadas al único objetivo de
satisfacer al cliente.
Desde Celorrio les agradecemos la confianza
que depositan en nosotros cada día, esperando que siga siendo así en el futuro,
por nuestra parte hacemos todo lo posible para que no se sientan defraudados.
Fdo. Presidente
D. Félix Celorrio
diumenge, 13 de gener del 2013
Paissatges
Sóc a dins? Sóc a sota? Sobre mi la nuvolada, però el camì segueix recte i clar devant meu. El segueixo.
Núvol que pentines la muntanya; envoltant-la, cobrint-la, acaronat-la.
Deixa que el sol penetri, escalfi i il-lumini aquesta terra plena d'esperança.
Dins la boira estem perduts, cegats... i volem viure i veure l'horitzó clar.
Núvol que pentines la muntanya; envoltant-la, cobrint-la, acaronat-la.
Deixa que el sol penetri, escalfi i il-lumini aquesta terra plena d'esperança.
Dins la boira estem perduts, cegats... i volem viure i veure l'horitzó clar.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)