Viatges i altres

Te perdí en Sevilla

2012-01-28T12:41:00.000+01:00

Se’m va ocórrer fer un poema per posar les fotografies d’una estada a Sevilla, és un poema humorístic que ha servit per fer el muntatge, no sabia si fer un power point o fer-ho en forma de pel•lícula, i per fi vaig optar per aquesta última opció.espero que agradi.

Andando por Sevilla
recorrí todo el parque
de María Luisa,
allí fui a encontrarte.

Yo busqué y miré
pero no te veía,
paseando te esperé
pero tu no venías.

Me fui a la Torre del oro
siguiendo el Guadalquivir
te buscaba por todo
sin ti no se vivir.

Miré en la Maestranza
y a la Catedral fui,
anduve por la plaza
y contigo no dí.

Subí en una calesa,
las calles pateé.
todas las callejuelas
de Santa Cruz pasé.

A la Giralda subí
para ver tu escondite
y desde allí te vi
y fue cuando grité:

- ¿Dónde estas amor mío?
que en Sevilla te perdí.
- Comiendo “pescaito”
en Triana me escondí.

Amor

2012-01-24T19:53:00.002+01:00

Cuando descubres mi cuerpo
y mi alma tienes en vilo
entre suspiros y anhelos,
siento tu amor en el mío.

Tu notas, que yo me entrego
en los momentos lascivos
entregado yo te veo,
en suspiros compartidos.

No es encuentro pasajero
tus labios entre los míos,
tu piel rozando mi cuerpo,
y por mucho tiempo unidos.

Nuestro amor es verdadero
yo te aseguro cariño
que el nuestro largo y eterno
nunca llegará al hastío.

Nit a la masia.

2012-01-15T23:19:00.000+01:00

Allàesperant l’escalfor

d’aquell vellescalfapanxes

recordant lesnits alegres

que vivíem ambels pares,

cremant vellsceps de la vinya

i a les brasesfent torrades,

botifarra icansalada.

Els germans allàjugàvem:

penyores i jocsde taula,

en el foc queil·luminava

i miràvemflamarades.

No toquis elstroncs encesos

i ves en compteamb les brases,

pensa que surtenguspires

i et poden saltara la cara!

Quines nits mésamoroses...

Per distreure lamainada,

eren contes ijoguines

i cançonsdesafinades.

Les flames de lesespelmes

movent-sedesesperades

en un moviment deva i ve

seguint la músicaballen.

Arriba la negrenit,

tots cansats per lavetllada,

sense ni tele niradio

ja s’ha adormitla canalla.

El carreró dels miracles

2012-01-14T17:39:00.000+01:00

He llegit “El carreró dels miracles”, una obra deNaguib Mahfur.

No havia llegitres d’ell, en principi he trobat interessant el fet de donar-nos a conèixer elsveïns del carreró. Ens fa una descripció dels individus que viuen en aquestlloc, persones sense cap interès aparent, persones humils, podem dir unsqualsevol.

Ell treu sucd’aquestes persones, els oficis, els sentiments, les bones i males passions, iens dona a conèixer una vida quotidiana en un temps determinat, que segurpodríem trobar en molts carrerons de diferents ciutats, descrivint els costums,creences i cultura de la regió on passen els fets.

L’he trobat unllibre interessant sobretot per aquest fet, per relatar coses molt quotidianessense interès aparent, al anar llegint-lo et fa pensar en les vides dels veïnsque tens al teu carrer i adonar-te de que la vida més senzilla té les sevescomplicacions, problemes i maldecaps.

El llibre haestat traduït per dos traductors, pel llenguatge valencians, Isaïes Minetto iJosep Franco.

He trobat queutilitzen paraules com “abellia” “muscle” i “amollar” que encara que si esta enel diccionari Valencià són paraules que no s’utilitzen actualment. Sobretot laparaula “muscle” que surt força cops, podrien haver-la intercalat amb “braç”“espatlla” “esquena”, ja que muscle pot ser entès com tots els muscles del cos.

M’han agradat lesfrases:

“fins quan lallum del dia els permetera distingir clarament entre el fil blanc i el filnegre” (pàg. 17)

“els seus peus elportares a qualsevol lloc, perquè no tenia ni casa ni destí, i es va perdrecaminant en la fosca.” (pàg. 17)

“mirava per unbadall de la porta” (pàg. 63)

“la fornerabuscava la volta a l’animal del marit li parlava amb més dolçor i li feial’aleta” (pàg.63)

M’ha cridatl’atenció, la manera de demostrar la ràbia i impotència, vàries vegades elspersonatges diuen: “l’escanyaria..., el mossegaria... ...fins a fer-se sang”

En resum, elllibre m’ha anat interessant a mida que anava llegint-lo, i no esperava elfinal dels protagonistes. Acaba l’historia com a començat, el carrer segueixamb els seus veïns, alguns nous, alguns els de sempre, les històries passen,però tot segueix igual. Així és la vida, mentre estem, donem importància apetites i grans coses, però la vida continua amb nosaltres i sense nosaltres,el carreró segueix amb nous veïns.

Tus ojos

2012-01-11T23:41:00.001+01:00

Esesta tu mirada
me tiene enamorado,
suave luz, de tu iris
de color verde claro,
penetrando en mi alma
este cupido alado.
Cuando de noche duermo
y no estas a mi lado,
en mi sueño apareces
y me estas contemplando.
Ya no puedo olvidarte
estoy muy desolado,
ya no está tu mirada,
de mi, te has alejado,
pero tus ojos verdes,
en mi, siguen clavados
y quieras o no quieras,
en mí estarán guardados.
Compartimos miradas,
besos apasionados,
has querido alejarte,
pero no lo has logrado.
en mí, tu ser entero
sin querer se ha entregado.
Aunque tu no lo sepas
y te hayas alejado,
volverás a mi vida.
Este mensaje dado
con tu mirada clara
esto me ha confirmado.

Si el mon fos

2012-01-09T13:36:00.001+01:00

Avui m'he topat amb aquest poema de Joana Raspall que fa temps va musicar Ricard Bertrán i va enviar-me'n la notícia. Després he trobat dos treballs fets per nens sobre el poema, aquí els poso perquè es puguin gaudir.

2012-01-01T23:14:00.000+01:00

Som com floretes del camp

petites, insignificants,

però si no existírem,

però si no fórem,

tot el paisatge no seria el mateix,

la natura ens necessita.

Cada granet de sorra

no té importància,

però la duna del desert

no seria la mateixa

si en faltara un.

2011-12-19T22:28:00.001+01:00

Una família alegre
passejant pel carrer,
avui canten Nadales
és el que toca,
el que han de fer.
Veig un nen i una nena
han comprat una estrella
estan fent el pessebre
és el que toca,
el que han de fer.
Esperant la mitja nit
el tió els cagaràneules,
cava i torró
és el que toca,
el que han de fer.
I el dia de Nadal
galets amb escudella
i un pollastre rostit
és el que toca,
el que han de fer.
El xic, dalt la cadira
la dècima recita,
li donaran propina
és el que toca,
el que han de fer.
Quant tot això acabi
Adéu, fins l’any que ve.

Nadal 2012

2 ª i última part conte: Presó daurada

2011-11-21T23:16:00.001+01:00

No estaven massa temps, tornaven a sortir de seguit, quant a penes havien acabat de dinar. Jo altre cop em quedava sol esperant-los, aquesta hora preferia tombar-me a la butaca més còmode i fer la migdiada.Passat unes hores, tornaven tots, aquesta vegada més relaxats, ja no corrien tant, estaven més per a mi, algunes vegades jugaven tirant-me la pilota, em raspallaven, m’acariciaven... fins i tot deixaven que m’asseies a la falda...Llavors jo estava acompanyat i sentia un gran benestar, si em cansava d’estar a prop d’ells, em retirava al meu racó preferit i ningú em molestava.El que em costa d’entendre és el perquè a vegades veia uns comportaments diferents a aquesta més o menys monòtona vida, alguns dies començava a notar uns intens anar i venir diferents als de sempre i els meus companys desapareixien durant tot un dia o fins i tot dos o tres dies, llavors jo em quedava sol, i el temps se’m feia molt llarg. Si aquesta situació de solitud s’allargava, venia algun intrús un cop al dia, em posava menjar i aigua i marxava. A questes situacions no m’agradaven perquè no les podia controlar.

Quan per fi arribaven els de casa, jo els castigava, no els feia cas i amb mostrava indiferent a la seva presència, estava així uns dies, però la veritat, crec que patia més jo que ells, per això sempre acabava desistint d’aquesta conducte i la veritat es que cada vegada actuo menys d’aquesta manera.Aquesta situació d’abandó, pesava dos o tres vegades l’any. Jo després d’alguns anys, ja sabia quant arribava el moment, a la casa es produïa més moviment de l’habitual, era com un trasbals, anaven amunt i avall, hi havia moviment de maletes, bosses... les arrengleraven a prop del vestíbul. El que no m’agradava era una caixa de color blau, de plàstic amb una reixa, on dins hi havia un coixí i una tovallola, jo, després d’algunes experiències repetides, ja sabia que aquell era el meu seient de viatge. Un viatge llarg, que no m’agradava massa, però que per molt que protestes, que m’amagués o intentés qualsevol treta, no aconseguia lliurar-me, per això amb el temps, sols faig algun miol i ja no ofereixo cap resistència, després de tot, sabia que era millor així, si no, havia d’estar-me dies i dies sol a casa, a més també sabia que on em portaven era millor, allà tenia més llibertat, més lloc per córrer i més coses per descobrir, tant de plantes com d’animals, ja que hi havia un jardí ple de possibilitats que no tenia en el pis, era per això que quan tocava aquell llarg viatge, em resignava. No m’agradava viatjar, algun cop protestava, sobretot quant hi havia corbes feia sentir el meu miol de protesta, però sabia que no aconseguiria res, fins que no arribéssim al destí, no podria sortir d’aquella gàbia.Tot això passa un any rere l’altre, i ja són 12 els que visc. No sé d’una altre manera de viure, i sé que dins la meva esclavitud, visc millor que molts animals de la meva espècie. sempre he tingut menjar, beure, carícies, no he estat mai malalt i no he necessitat res que no estes al meu abast.

Una vegada vaig voler alliberar-me d’aquella presó, però vaig comprendre que no estava preparat.Una nit vaig veure la porta oberta a un mon desconegut i vaig sortir al carrer disposat a no tornar a casa.Era una nit fosca, anava amb cautela, mig amagat sota els cotxes aparcats vora la vorera, anava avançant, descobrint el mon, vaig allunyar-me, sentia que em cridaven, però no vaig fer cas i seguia el camí a tot allò desconegut, volia llibertat.Aquella nit va ser la pitjor de la meva vida, sentia sorolls desconeguts, vaig sentir i veure altres animals. Uns gats m’observaven, però al revés del que esperava, no em van donar la benvinguda, si no a la contra, em miraven com un enemic, amb van bufar i van apropar-se amb males intencions, jo vaig començar a córrer, em perseguien sense pausa, fins i tot alguna esgarrapada vaig notar, a la fi vaig despistar-los, a penes vaig poder recuperar la respiració, un gos venia a tot córrer cap a mi, crec que volia jugar amb mi de la manera que jo jugava amb les sargantanes i les llagostes que podia trobar al jardí. No tenia gaire temps, i com ànima que porta el diable vaig corre tant com pudia, no trobava on amagar-me, m’estava atrapant.. En un revolt, em va sorprendre i em va clavar les dents a l’esquena, per sort vaig ser ràpid i vaig poder escapolir-me. Vaig trobar un cotxe, sense pensar-ho vaig pujar per les rodes i em vaig instal•lar al seu motor. Vaig quedar-me quiet, la respiració anava a cent, sentia bategar el cor com si fos un tambor. Poc a poc vaig anar calmant-me, i vaig saber que el gos s’havia cansat d’esperar i s’havia allunyat, per si de cas, jo encara vaig estar una bona estona en el meu refugi.Per fi va fer-se de dia. Lentament, amb tota precaució vaig abandonar el motor del cotxe, la esquena em feia mal, vaig orientar-me i vaig decidir tornar a casa, buscava aventures i per Déu que les havia trobat, però no estava preparat per viure en aquest mon de llibertat.El meu pel blanc com la neu, ara estava emmascarat pel greix del motor, la brutícia de les rodes, la suor, la sang de la ferida...Vaig esperar amagat sota el cotxe més proper a la porta de casa. Al veure que l’obrien, no vaig pensar-m’ho dos cops i vaig córrer a dins d’aquella presó, la meva presó daurada.Mai hauria pensat que desitgés tant estar tancat dins d’aquella casa. Tothom em va rebre amb alegria, van curar les meves ferides, van rentar-me, van mimar-me com acostumaven a fer durant tota la vida anterior. Quina felicitat, tot tornava a ser com abans, però, no penseu que aquella aventura va quedar aviat oblidada, avui, després de tants anys, quan veig la porta oberta, trec el cap, miro a una i altra banda, somio amb la llibertat, però dono mitja volta i torno a la meva presó daurada ja que és l’únic lloc que domino i on sóc el rei.

Conte 1ª part "Presó daurada"

2011-11-19T15:02:00.001+01:00

Presó daurada

No sé qui sóc i com he arribat aquí, dia rere l’altre he trobat uns éssersque m’alimentaven, jo no sé ben bé perquè. No són com jo, no s’assemblen en resa mi. Em cuiden, em mimen, també alguna que altra vegada em renyen. Però sempreprocuren que el menjar, el beure, el llit i totes les meves necessitatsestiguin ateses.

Cada dia a la mateixa hora sento un soroll que sense més ni més trencava elsilenci i la quietud, començava un gran enrenou, les veus , el anar i venir, elsortir i entrar de les diferents estances de la vivenda. D’una habitació a lacuina, de la cuina al lavabo, del lavabo a l’habitació... ara el soroll de ladutxa, ara unes paraules d’un ara de l’altre, ara seien a taula, ara corrien amunt i avall... de mi no s’adonaven.

Després, de sobte, a la mateixa hora minut a munt, minut avall, tothomdesapareixia i em quedava llargues hores sol. No tenia cap feina a fer, teniatot el que necessitava, no s’havien descuidat de mi, tenia el plat ple de menjar i també suficient aigua.

Jo era llavors el rei de la casa, tota la casa estava a la meva disposició.Em dedicava a provar ara una butaca, ara un altra, a passejar i comprovar quetot estava al seu lloc, i on més hores passava, era mirant per la finestra.Allà fora havia coses que jo no podia controlar. Veia un jardí amb algunsarbres on alguns ocells nidaven.

Hi havia unes temporades que estaven més actius que unes altres, emdistreia més la temporada que el jardí semblava renéixer, les plantes florien,s’omplia de color, i els ocells anaven i venien, també venien altres animalons:papallones, sargantanes, dragons, mosquits, mosques...

Com m’agradava poder jugar amb alguns d’aquests animals! però ells nosempre volien jugar amb mi, i no sempre jo podia jugar amb ells ja que el vidrede la finestra m’ho impedia.

Jo vivia en un palau, amb servents que em proporcionaven tot el que necessitava,però tenia les meves limitacions. Normalment quant feia bon temps podia sortira la galeria i era llavors que podia tenir un breu contacte amb aquests altreséssers que m’envoltaven i m’omplien de curiositat.

Quant la porta de la galeria estava oberta, a mi també se’m obria un grancamp de possibilitats.

Algunes vegades, podia estar hores i hores jugant amb una petita sargantanao dragó. Si aconseguia posar-li l’urpa sobre alguna presa, la portava dins lacasa, dins el meu territori podria controlar-la millor. Li donava un copetperquè reaccionés, la feia córrer, m’amagava, la tornava a empènyer, i aixíjugàvem a cuit i amagar fins que no sé perquè ella deixava de moure’s i llavorsjo ja perdia tot l’interès per ella.

Altres vegades, observava el vol de les papallones o mosques, jo intentava agafar-lesper jugar amb elles però rarament ho aconseguia ja que volaven massa alt.

Si la porta de la galeria estava tancada, la meva distracció no era tantemocionant, alguna vegada jugava amb la pilota que tenia sempre al meu abast,la amagava, la tirava, o la mirava de trobar si es que l’avia amagat i norecordava on.

Així passava el temps, els llargs matins de solitud, al arribar el migdia,ja sabia quant arribaven a casa i estava atent, i quant sentia el soroll a l’escala, sabia quevenien, i com un bon amfitrió, anava a la porta d’entrada a rebre’ls. Emsaludaven, i jo els acompanyava a la cuina i al menjador, també jo menjava unamica del meu plat, sempre m’agrada’t acompanyar-los quant menjaven.

Tankas

2011-09-29T00:29:00.000+02:00

En blanco y negro
teñido queda mi amor
rítmicos versos
que destapan el alma
y el cuerpo hace vibrar.

Els 600, quins cotxes!

2011-09-21T23:17:00.004+02:00

Abans d'ahir, anant per la autovia A7, vaig poder veure uns quants sisens. Segurament anaven a alguna concentració. Em va fer molta il•lusió recordar els meus viatges fets amb aquest model de cotxe tant bo, segueixo pensant que ha estat un dels millors cotxes que s’han construït.
Per la ciutat eren fabulosos i per carretera a una velocitat de 80-90 fins i tot a 100, aguantaven tots els kilòmetres que volguessis.
Mecànicament parlant, eren fàcils d’arreglar.

Encara que alguns s’escalfaven, a mi mai se’m va escalfar i menys em va deixar tirada a la carretera, i vaig tenir-ne dos, un groguet i un verd, van fer més de 100.000 kilòmetres abans de despendre’m d’ells. Els dos van acabar per culpa d’uns xocs. El grog perquè un “novato” es va tirar contra ell, i el verd, una furgo va sortir d’una cruïlla i el va deixar per anar al desguàs.
Potser algun dia explicaré els meus viatges amb aquests cotxes.

Paisatges pintorescs

2011-09-02T15:17:00.004+02:00

Calomarde és un petit poble de la Serra d’Albarracín.
Passa per allí un riuet, que forma paisatges molt bonics.
Us poso dos imatges perquè podeu comprovar-ho.

Lluna plena

2011-08-14T15:46:00.002+02:00

La nit passada era dia de mirar el cel. Era el temps de veure la pluja d’estrelles de Sant Llorens. Jo no vaig veure les estrelles com queien, però vaig poder admirar una lluna plena que il•luminava tot. Com em varen robar la càmera fotogràfica que tenia, he pogut estrenar la càmera nova i provar com fotografia el cel de nit, vaig provar de fer-ho de dos maneres, estan fetes des del mateix lloc i així m’ha quedat.

Albarracín

2011-08-11T18:27:00.002+02:00

He fet una passejada per Albarracín, unes de les ciutats més boniques. Conserva tota l’essència de la història.
Mai em canso de veure-la, i cada cop descobreixo nous detalls en els seus carrerons.

Croàcia

2011-08-03T23:41:00.003+02:00

Croàcia

Un país meravellós, amb unes postes de sol fascinants.
Us poso dos moments que he pogut eternitzar.
Estan preses a un petit poble coster que es diu Sukosan.

Laguna "El Tobar"

2011-07-11T16:22:00.003+02:00

Llarg 1476 metres ample 925 metres, profunditat mitja 8,21 m. àrea superficial 67 Ha.
De la superfície fins 12 metres de profunditat és aigua dolça i oxigenada, la més profunda és aigua salada i anòxica.
I com es pot veure, és una llacuna molt bonica, rodejada de vimeteres, i plena d’ànecs i altres animals.

Primavera al meu jardí

2011-06-14T16:03:00.001+02:00

En el meu jardí cada dia
arriben els rajos del sol,
conviuen amb molta alegria
animalons i moltes flors.

He estat una mica indiscreta
arravatant-los aquest moment
immortalitzant una entrega
per donar-vos coneixement.

Ells són animals de sang freda
el seu cos no irradia calor
rajos busquen en primavera
cada matí al sortir el sol.

La sargantana enamorada
ha culminat el seu amor
tot abraçant a l’estimada
unint-se en un lligam molt fort.

Així naixerà nova vida
més habitants al meu jardí,
ningú digui que no hi ha estima
en un animaló tant petit.

Poema i fotografia Imma Cauhé

Reflexió

2011-06-09T17:40:00.002+02:00

La flor petita
més insignificant,
és com nosaltres,
part d’aquest univers
important i essencial.

Taller d'escriptura

2011-05-25T22:45:00.002+02:00

Al taller ESCRIURE EN CATALÀ hem llegit Jesús Moncada i hem treballat al voltant de la seva obra. Aquesta és una mostra de la feina que hem fet. Volem que sigui un petit homenatge en els 70 anys del seu naixement, commemoració que completarem amb la visita a la seva Mequinensa, el dia 4 de maig de 2011.

Les autores: Dolors Álvarez, Montserrat Ballester, Roser Casaramona, Imma Cauhé, Lorelay Carrón, Maria Àngels Colom, Maria Teresa Naval, Rosa Orenga, Montserrat Vallès, Carme Vallverdú.

Poseu veure-la a la pàgina de la Biblioteca Montserrat Roig de Sant Feliu.

http://bibliotecasantfeliu.blogspot.com/2011/04/taller-descriptura-en-catala.html

Poema

2011-05-19T17:26:00.001+02:00

Las olas son muy altas.
- Recoge ya esta vela!
La nube está cargada,
mira el mar como tiembla,
- Coge el timón bien fuerte
que viene la tormenta!
- Poneros al trabajo,
los rayos caen cerca,
los truenos ensordecen,
la barca se menea,
tendremos mucha suerte
pudiendo salir de esta.
Si juntos trabajamos
con la mar ya serena,
en puerto brindaremos
por la buena proeza.

Imma

Lagunas del Ruidera

2011-04-17T16:36:00.002+02:00

Entre Ciudad Real i Albacete es troba un preciós indret on hi ha 15 llacunes, la majoria d’elles estan comunicades per cascades.

En aquesta fotografia podem observar les parets que formen una d’aquestes cascades i que l’erosió a fet que quedin com cornises sobre l’aigua.
Es un paisatge meravellós i una zona tranquil•la.

Decoradora TVE Lluïsa Cauhé

2011-03-17T01:27:00.005+01:00

Podeu veure el programa al enllaç del final, comença el tema de decoració al minut 11:30

El programa de la setmana vídeo
Els decoradors de televisió

Aquesta setmana "Memòries de la tele" mostra un dels col.lectius professionals imprescindibles a la televisió: els decoradors, amb la decoradora Lluïsa Cauhé.

Els decoradors de televisió vesteixen els platós amb els condicionants i especificacions del mitjà. Així, en els temps de la televisió en blanc i negre havien de tenir en compte que el color vermell donava en càmera com si fos negre. Després, en els principis del color, el blanc pur s¿havia de bandejar i substituir-lo per un blanc trencat. D'altra banda les proporcions i dimensions que fan servir no són sempre a escala real.

En la primera època se servien sovint de materials reciclats d'altres decorats i de prefabricats com ara panells, portes i finestres. Havien de treballar contrarellotge, d'un dia per l'altre, ja que després del disseny, fusters, pintors i attrezzistes havien deixar-ho tot a punt per a l'enregistrament. Com en tot, la informàtica i el disseny per ordinador van trastocar la seva feina.

El programa recorda el disseny dels decorats amb la decoradora Lluïsa Cauhé.
Memòries de la tele - Web Oficial - RTVE.es

http://www.rtve.es/television/memories/

Viatge a Creta

2011-03-14T00:52:00.005+01:00

Viatge a Creta del 6 al 12 de Març 2011

Volíem anar a un lloc no massa fred, i varem decidir anar a Creta, però com podeu veure a les imatges, sembla que estiguéssim als Alps. Neu, pedra i pluja tots els dies.

Sobrevolant Suïssa? fred..., fred..., estàvem sobrevolant Grècia prop d'Atenes. El mes de març és així d'imprevisible, i el dia de la tornada que clar es veia, feia sol i tot.

Fira de Molins de Rei

2011-03-05T16:07:00.002+01:00

A la Fira de la Candelera de Molins de Rei, vaig veure les escultures que fan amb les serres mecàniques i un tió.

M’ha semblat una cosa curiosa, els llenyataires, també són artistes, i utilitzen les seves eines de feina per fer escultures o estris de mobiliari.

Dime marinero

2011-03-01T22:28:00.003+01:00

Dime marinero,

¿Es verdad que en el mar

sólo viendo cielo

entre olas y velas

renaces de nuevo?

¿El agua azulada

que te hace de suelo

será fría y cálida

según tu deseo?

¿y en esta soledad

nunca tienes miedo?

No puedo imaginar,

soy de tierra adentro,

como poder vivir

sin tierra por medio.

Estas en mi vida

2011-01-25T22:09:00.001+01:00

Estas en mi vida
no cabe ya duda.

Compartes mis días,
iluminas mis noches,
sólo hay alegría,
no existen reproches.

Estas en mi vida
no cabe ya duda.

Engendras mis hijos,
vivimos pasiones,
todo engrandecido
pon nuestros amores.

Estas en mi vida
no cabe ya duda.

Pasaron los años
amigos se fueron
no hemos olvidado
el primer encuentro.

Estas en mi vida
no cabe ya duda.

Suavizan mis penas
tus grandes abrazos
saberte tan cerca
estar enlazados.

Segur que són dolces!

2011-01-11T23:07:00.002+01:00

Avui posaré una fotografia del visitant que cada any ve a menjar-se les mandarines del pati. Ve la parella però he pogut retratar in fraganti un d’ells.

Bones festes

2010-12-23T16:18:00.002+01:00

Presentació llibre Sant Feliu

2010-12-11T22:35:00.003+01:00

Dimecres 15 desembre a les 19 hores.
Palau Falguera
Sant Feliu de Llobregat
La presentació de "Jardí vivent" la farà Joan Cases i Fuster i Lourdes Borrell.
Recitarà Lola Cases

Cançoneta d'amor

Vinc a tu; tot fent camí
colliré una rosa;
la més bella del jardí,
la més olorosa.
Una punxa em clavarà
la flor traïdora;
la sang em recordarà
el roig de la boca.
Besaré aquell roig viu
com et besaria.
Cent vegades que em ferís,
cent, hi tornaria.

Joana Raspall

2010-11-22T22:35:00.002+01:00

Presentació del nou llibre de Joana Raspall.

Jardí Vivent

Dimecres 1 de desembre de 2010, a les 19 hores.
Llibreria ALIBRI (Balmes 26, Barcelona)
Presentaran l'acte Carles Duarte i Feliu Formosa.
-------

El mateix llibre es presentarà a Sant Feliu de LLobregat el dia 15 de dessembre 2010 a les 19:30

Nevada

2010-11-17T19:50:00.002+01:00

Ja l’hivern ha començat,
els núvols ja porten pluja
pluja blanca...
pluja pura...
pluja fresca...

descendeix fins la terra
aquesta neu gelada
l’aire, l’aigua, la vida...
ens torna renovada.

En aquesta nit tan negre
hi veig descendir flocs de neu,
neu tant blanca...
neu tant pura...
neu tant fresca...

És pler d’espurnes blanques,
ara contemplo el cel
i el que ara l’il•lumina
no és la llum de l’estel.

La cabaña

2010-10-23T00:29:00.001+02:00

En esta choza vieja
donde no queda nada.
Estábamos en tiempos
en la misma almohada
hoy la he visto maltrecha,
medio destartalada,
me han venido recuerdos
de muy buena velada.
No por vieja la choza,
ni rota la almohada,
se han perdido los besos
de la vida pasada,
cada noche te abrazo
te amo cada jornada
igual que en la cabaña
por tu amor abrigada.

foto i poema meu.

Testigo de amor

2010-09-26T17:04:00.001+02:00

Testigo de amor

Como la había guardado
en aquel rincón estaba
olvidada y escondida,
permanecía cerrada,

nada se había escapado
de la caja con tus cartas,
aquellas que me enviaste
y que con amor guardaba.

Lo que en ellas escribías
al verla yo he recordado.
Tu joven, yo adolescente,
tu tierno y enamorado.

Escribías con tu letra
los versos apasionados,
igual que están en la caja,
en el corazón guardado

nuestro amor ha subsistido
y está vivo como antaño,
cantando tus sentimientos
renovados por los años.

Con mucho amor dibujabas
el futuro que querías,
hoy sigues siendo poeta
y llegaron estos días.

La caja donde las cartas
están guardadas con celo,
es testigo permanente
que se cumple tu deseo.

Pintura a l'oli

2010-08-31T16:56:00.001+02:00

He pintat el meu primer quadre al oli.
Uns cavalls que pasturen per la Dehesa del Villar del Cobo.

Griegos

2010-08-17T17:26:00.001+02:00

Aquí una vista d’un poblet de la Serra d’Albarracín, un poble tranquil d’alta muntanya on els estiuejants multipliquen els seus habitants, quasi tots hereus o familiars d’habitants del poble. A la majoria de poblets de Teruel, hi ha poca vida, degut a que no hi ha feina pels joves, però a la majoria de descendents dels habitants, de la generacions nascuts a principis del mil nou-cents, els hi agrada tornar els dies festius i de vacances, és per això que hi ha moltes cases noves o arreglades.

Maduixes silvestres

2010-07-29T23:36:00.001+02:00

Les meves passejades pel bosc, han estat reconfortades per uns bonics i bons fruits silvestres, les maduixes del bosc. Aquí n’hi diuen “maitas”
No hi ha millor alegria que veure una extensió d’aquestes plantetes amb els sucosos fruits vermells.
A més es un bon exercici el collir-los, i al arribar a casa menjar-los ja sigui sols, amb nata, amb mistela, iogurt, llet condensada, etc. de qualsevol manera estan deliciosos.
Una mostra de les plantetes al mig del bosc.

Formigueta

2010-07-07T20:39:00.001+02:00

Com una formigueta
que perduda està
sobre aquest tronc pelat.
Com una formigueta
que cerca el camí
i no sap pas tornar.
Com una formigueta
sola, abandonada,
sense saber on va.
Com una formigueta
anant per la vida
qui sap si arribarà.
Com una formigueta
per l’instint orientada
la casa trobarà.

El pardal

2010-07-01T23:29:00.001+02:00

En abril cada pardal fa el seu niu.
Comencem el juliol i el pardal està esperant el moment oportú per donar-li el menjar als seus fills.
Si mireu amb zoom la fotografia, podreu distingir les patetes del pobre insecte que el pardal a capturat.

xampinyó

2010-06-23T18:00:00.001+02:00

Així ha quedat el xampinyó a punt de menjar.
recepta:
Xampinyó 5 minuts al microones, es sala.
Es talla la cua i altres bolets, en aquest cas, “setas de cardo” a trossets, es
fregeixen amb uns alls tallats i julivert, oli d’oliva amb una mica de sal.
Es posa a sobre del bolet, per sobre li repartim una llauneta de tonyina i una llauna de cloïsses.
Per adornar hi posem una mica de formatge per fondre i unes tires de pebrot vermell escalivat.
Ho posem tot al forn microones uns 7 o 8 minuts més, i bon profit.
Aquest xampinyó va ser el sopar per quatre persones, podeu pensar la mida que tenia, i estava boníssim.

Dibuixos del natural

2010-06-19T17:11:00.004+02:00

Feia temps que no pintava, i ara vull tornar a agafar la m, he començat a fer dibuixos de les flors que veig al camp i els paisatges.
Ho faig al natural, després faig una foto per veure com m’ha quedat, aquí algunes de les meves petites obres.
La llàstima es que no sé el nom d’aquestes magnífiques flors.

Dibuixos de flors

2010-06-18T00:22:00.006+02:00

Després de passejar i fer un ramet de flors, he volgut immortalitzar-les en un dibuix estil esbós, pintat. He fet unes floretes del camp i un gerani del jardí. Així m’han quedat.

pensaments

2010-06-14T22:00:00.001+02:00

He visto los abetos con sus flores abiertas,
amarillas puntitas asomadas a sus ramas.
Un jilguero en su copa, hace el nido contento,
con sus cantos alegres, anuncia la primavera.

Passejada amb sorpresa

2010-06-04T18:02:00.006+02:00

Estava al camp contemplant les flors de la “Dehesa”

De cop veig uns punts blancs. Seran xampinyons?

Aquí un pet de llop.

Si, són xampinyons i n’hi ha tota una fila.

Déu n’hi do! N’hem agafat una colla. Llàstima que molts estaven amb cucs.

2010-05-12T23:38:00.001+02:00

52a Exposició Nacional de Roses.

2010-05-12T20:40:00.007+02:00

El passat fi de setmana a Sant Feliu de Llobregat es va celebrar la 52a exposició nacional de roses.

Va ser dedicada al roserista Pere Dot per ser el 125è aniversari del seu naixement.
L’aquarel•lista Rafael Plaça va presentar 24 pintures que representaven algunes de les roses creades pel roserista Pere Dot.
El pregó de les festes el va fer en Josep Armengol, president de l’Associació d’amics de les Roses.
A mi em van encarregar fer un escrit per presentar aquesta mostra, aquí reprodueixo el meu escrit:

Roses Pere Dot, aquarel•les Rafael Plaza

Aquesta és la Ciutat de les Roses, nom que va adoptar en el temps de la República, i que va estar triat sens dubte per la quantitat de roses que hi havia en el seu terme. La majoria propietat del roserista Pere Dot, que a més de criador, era creador de múltiples varietats que lluïen amb gran esplendor, sempre intentant trobar el color més bonic, la forma més elegant, la més valorada pel seu aroma... això el va portar a ser conegut a tot el món i paral•lelament al seu nom, va donar a conèixer el nom de Sant Feliu de Llobregat.
Avui, no podem gaudir dels seus roserars, però Rafael Plaza ens vol retornar la seva imatge i ho fa per mitjà del que ell més bé sap fer, que és, pintar.
En les aquarel•les que dedica a aquestes delicades flors, ens retorna les imatges de les roses creades per en Dot mitjançant una pinzellada, un color, una taca, una línia...
Aquestes pintures ens fan permanent la magnífica visió d'aquesta flor, la Rosa, que és part de la nostra identitat cultural i ciutadana.
En Rafel Plaza ens retorna el passat de Sant Feliu amb aquestes reproduccions de part de l’obra del roselista que podem endur-nos a la nostra llar, per gaudir-ne perpètuament quan no hi ha la florida als nostres parcs, i així seguir sent la Ciutat de les Roses.
Dos artistes: Pere Dot esculpint la Natura i perfeccionant-la i Rafel Plaza immortalitzant en unes pinzellades el treball i l'esforç de tota una vida.
Rosa natural i Rosa pintada, unides com un passat i un present de la nostra ciutat que ens portarà cap un futur, qui sap, pot ser ple de Roses.

Imma Cauhé

Guardonats amb la Medalla al treball Francesc Macià 2010

2010-05-05T18:28:00.006+02:00

Cliqueu aquí i veureu tot l'acte.
Joana Raspall minut 31

Fotografia oficial dels guardonats amb la medalla i placa al treball Francesc Macià 2010.

Joana Raspall - Medalla al treball President Macià

2010-04-28T22:01:00.000+02:00

Medalles al treball President Macià

El Govern ha acordat atorgar la Medalla al Treball President Macià entre altres a:

Joana Raspall i Juanola.
Bibliotecària i escriptora. En reconeixement a la seva tasca envers la literatura catalana, especialment la dirigida als infants.

Es pot veure en directe l’acte de concessió de la medalla per internet:

dimarts, 4 de maig a les 19 hores.

http://www.gencat.cat/treball/macia_2010

Joana Raspall, firmant llibres.

2010-04-24T15:38:00.002+02:00

La vigília de Sant Jordi, en el acte de la presentació del llibre: “El calaix del mig i el vell relotge”, Joana Raspall firmant-te un.

foto Marc Rius

Bon dia de Sant Jordi

2010-04-22T14:33:00.003+02:00

Bon Sant Jordi
Us desitjo amb l'imatge del Sant de la Mesquita de Còrdova.

Joana Raspall - nou llibre

2010-04-20T10:49:00.001+02:00

Presentació del llibre:" El calaix del mig i el vell relotge"

Palau Falguera. Saló dels Austries. St Feliu de Llobregat.
Dia: 22 (dijous)abril 2010. Hora: 7 de la tarda.

Organitzat per:
Biblioteca Montserrat Roig amb el suport d'amics de l'EIXAM de St Feliu de Llobregat.

Ronda

2010-04-18T17:37:00.003+02:00

He fet una petita volta per Andalusia, entre Setmana Santa i la Feria d’Abril.
Us ensenyo unes fotos de Ronda, té uns tallats impressionants.
Com no tinc l'internet de banda ample, no puc possar fotos més grans, quan pugui les posaré.

Llorer florit

2010-03-28T17:06:00.001+02:00

Una branca de llorer florida per desitjar-vos una bona primavera.

Floreta petita
humil i peruga
ens dones la vida
i nova esperança.
Discreta, amagada
dins la teva branca
verdosa de fulles
surts tota daurada.

Puput

2010-03-14T22:56:00.002+01:00

El puput cerca desesperat aquell menjar que necessita,
però el terra està gelat i fred, aquí ha nevat.

Arriba la companya, no li pot oferir res, picoteja aquí i allà
Potser alguna llavor de gespa els ha quedat.

Gat inteligent?

2010-02-27T22:10:00.002+01:00

M’ha passat un fet molt curiós, al meu gat li agrada veure tot el que estem fent en cada moment i té la costum de posar-se dalt de la taula i contemplar el que estàs llegint, escrivint, cosint, o el que sigui en cada moment.
Jo estava cosint, els fils, agulles, etc. estaven sobre la taula en una capsa de galetes metàl•lica. La caixa estava oberta, la tapa al seu costat. El gat descansant mig dormit.
Jo vaig agafar una filada de fil del cabdell, vaig tallar-la i al deixar el cabdell va caure a terra, i no el vaig recollir, i vaig enfilar l’agulla.
En aquell moment algú em va cridar i estava atenent-lo, quan veig que el gat, baixa de la taula, torna a pujar i deixa delicadament el cabdell de fil sobre la tapa, després torna a jeure tranquil•lament al seu costat.

Records del meu pare

2010-02-19T18:21:00.000+01:00

Records del meu pare.(1989-1975)
El meu pare va ser metge i ara vull anar anotant alguns records que tinc d’ell, després de 35 anys de la seva mort.

Visites domiciliaries.
A les visites als malalts, aconseguia treure importància a la malaltia que patien, ho feia donant importància a les coses de cada dia que més properament rodejaven al malalt, i per fi es concentrava amb la enfermetat i donava les indicacions i medicaments necessaris per alleugerir la malaltia que tingues el pacient.
El que és cert és que el meu pare tenia molt bon ull clínic, i sabia trobar el mal o trastorn que tenia el malalt, i per tant encertava i sabia sobre la seva manera de tractar-lo o curar-lo.
Els seus pacients, estaven molt contets amb ell, tot i que en un principi quant no el coneixien se'ls feia estrany el tracte envers ells i els semblava que no feia cas al malalt.
El meu pare comentava que els malalts estaven massa preocupats per els seus dolors o mals, i que se'ls havia de treure importància, per això quan anava a fer les visites domiciliàries, mai anava directament al malalt per parlar-li de la malaltia, començava parlant de coses com, d'aquell quadre de la paret, de la fotografia que havia en aquell marc o de la flaire que sortia de la cuina, de quin dinar més bo que estaven preparant, i quina bona cuinera, de les plantes que tinguessin a la casa, de les últimes notícies o novetats del poble, preguntava per la feina o estudis dels fills... en fi, sempre trobava un tema fora la malaltia per poder tranquil•litzar al malalt, així quant per fi li preguntava com es trobava i que li passava, el malalt estava més relaxat i tranquil i semblava que ja no fos tant greu la malaltia que patia.
Era llavors, quant atenia al malalt i li receptava el que fos necessari.

3r Aniversari

2010-02-03T19:54:00.006+01:00

El 29 de gener de 2007, vaig començar a conèixer el món dels blocs.
En un curset ens varen introduir en la forma de confeccionar-lo i en què consistia.
Fa pocs dies que he complert el meu tercer aniversari com bloquera.
Em va costar una mica entendre que podia posar en el bloc i perquè fer-ho. Potser encara no he entès ben bé perquè ho faig, però aquí estic.
Moltes gràcies als que teniu la paciència de seguir-me, que sou poquets però bons.
Després d'aquest bloc vaig obrir el de l'hort.Com és d'un tema més concret, allà té un seguiment més gran.
Si sabés posar pestanyes intentaria comunicar-los en una mateixa pàgina, i afegir un de poemes i un de pintures i dibuixos.
Però potser aniré posant aquests temes aquí amb etiquetes, per això l'he titulat viatges i altres..

Comentar Haikus

2010-01-26T22:51:00.003+01:00

El riu que passa
quan ve no diu "bon dia"
ni s'acomiada.

La vida és com un riu que transcorre pel nostre voltant i ens arrossega, i en ell, hi ha fets, persones, circunstàncies...
No sabem quan comença ni quan s'acaba, podem ignorar tot el que ens envolta, deixar-ho passar, no fer cas de res ni de ningú, podem no prendre partit. Viure sense més. Però també podem fer alguna pausa, agafar alguna cosa d'aquest caudal on estem immersos, i podem endinsar-nos a les aigües del riu ja sigui deixar-nos portar o submergir-nos més o menys profund en ell. Això depen de cadascú.

Coses que corren per la red

2010-01-19T23:01:00.002+01:00

He rebut un d'aquests Emails que tothom rebem, i crec que és divertit a manera de crítica de tantes dietes absurdes.
Aquí el deixo:

CONSEJOS A CARGO DE UN MÉDICO FOGETEIRO PRÁCTICO Y SABIO

('Hay que disfrutar de la vida.')

1. Los ejercicios cardiovasculares prolongan la vida. ¿Es verdad?

Su corazón fue hecho para latir un determinado número de veces... y basta. No desperdicie esos latidos en ejercicios, porque todo se gasta. Acelerar su corazón no hará que usted viva más; sería como decir que usted prolonga la vida de su coche conduciendo más deprisa y dando acelerones. ¿Quiere vivir más?, pues duerma unas buenas siestas.

2. ¿Debo dejar las carnes rojas y comer más frutas y vegetales?

Haga lo que quiera, pero usted tiene que entender la lógica de la eficiencia. ¿Qué come la vaca?... Alfalfa. ¿Qué es la alfalfa?... Un vegetal. Pues bien, entonces, un bistec no es nada más que un mecanismo eficiente de poner vegetales en su sistema. Si su organismo, necesita granos o pienso compuesto, coma pollo.

3. ¿Debo reducir el consumo de alcohol?

De ninguna manera. El vino está hecho de fruta. El coñac, por ejemplo, es un vino destilado. Todo esto significa que se saca el agua de la fruta de manera que usted obtiene el mayor provecho de ella. La cerveza también está hecha a base de vegetales. Puede darle.

4. ¿Cuáles son las ventajas de un programa regular de ejercicios?

La filosofía es que, si no le duele, están bien.

5. ¿Son perjudiciales los fritos?

Usted mismo... Hoy en día la comida se fríe con aceite vegetal y, por tanto, queda impregnada en aceite vegetal. ¿Cómo puede ser perjudicial ingerir vegetales?

6. ¿Ayudan las flexiones a reducir la grasa?

Absolutamente, no. Ejercitar un músculo solamente hace que éste aumente de tamaño.

7. ¿Hace daño el chocolate?

Pero, ¡hombre de Dios! No sea tonto. El chocolate es cacao, y el cacao es otro vegetal. Por tanto, el chocolate es una comida buena para ser feliz.

Y acuérdese: la vida no debe ser un viaje hacia la tumba con la intención de llegar a ella con un cuerpo atrayente y bien conservado. Es mejor ajustar los pies en los estribos, cerveza en una mano, un buen aperitivo en la otra, mucho, mucho sexo, un cuerpo totalmente gastado y usado, y gritar: '¡Valió la pena! ¡Qué viaje!'

POSTDATA: SI CAMINAR FUERA SALUDABLE, EL CARTERO SERÍA INMORTAL.

Reis

2010-01-07T11:22:00.002+01:00

Els Reis han arribat
i cansats, baixant l'escala
han col·locat les seves ofrenes.
Aquests any totes vermelles
serà el millor color que han trobat.
Serà que la passió els ha deletat...
No són grans regals,
però regals fets amb amor.

Que tothom tingui un regal fet amb amor.
I aquí un petit entrant per començar el nou any.

Nou llibre de poesies Joana Raspall

2010-01-01T20:47:00.004+01:00

Amb motiu de la commemoració del 50è aniversari de la mort del poeta Carles Riba, el CECBLL va fer la presentació del llibre

INSTANTS (haikus i tankas)
un recull de haikus i tankas inèdits de la poeta santfeliuenca
Joana Raspall i Juanola

Uns haikus del llibre:

Flors desnerides
es planyen que les pluges
fosin avares.

És un preludi,
allò que vivi ara,
o ja és l'obra?

Bon any nou

2009-12-24T16:09:00.003+01:00

Nadal 2009

Toquen a vida

les campanes alegres

neix l’esperança.

Imma Cauhé

Acueducto romano

2009-12-15T00:13:00.006+01:00

En los alrededores de Cella se han hallado numerosos restos arqueológicos romanos, como una importante villa pero el más trascendente de todos es un acueducto que parte desde allí para recibir aguas desde Albarracín, pasando por Gea.
Éste es un acueducto poco común, ya que tenemos la idea de acueducto sobre pilares, como el espectacular de Segovia o el de Los Bañales en Aragón. Decimos que es poco común porque la mayor parte de su recorrido es subterráneo en la roca horadada o mediante canales a cielo abierto, y, posiblemente, pequeños sifones para salvar los desniveles.
La explicación de esta imponente construcción hay que buscarla en la existencia de un conjunto de villas de explotación agrícola o de un importante núcleo de carácter urbano en Cella. Las excavaciones realizadas en los bajos del Ayuntamiento demuestran la existencia de un fuerte poblamiento en este lugar en los siglos I y II de nuestra era, fecha coincidente con la de construcción del acueducto.
Por otro lado, podemos estar hablando de uno de los primeros trasvases de aguas entre distintas cuencas en la historia, por cuanto el acueducto captaba agua de la cuenca del actual Guadalaviar-Turia y la trasvasaba a la cuenca del Jiloca-Jalón-Ebro.

Cañada de Monterde

Aquí finalizan los 17 Km. de acueducto, que los ingenieros romanos proyectaron, y pueden visitarse, unas galerías excavadas en las laderas del río Guadalaviar.
El acueducto discurre por la ladera del barranco y entre las localidades de Gea y Cella, se convierte en una galería subterránea.
Una pequeña parte de esta galería puede recorrerse.
También pueden observarse los pozos de extracción de tierras, aireación e iluminación, llamados “putei” que aparecen en tramos de unos 30 metros a lo largo del tramo subterráneo.

Se puede ver también los “encuentros”, lugar donde se encontraban las galerías que se hicieron excavando en direcciones opuestas, y que en estos lugares se corregía el trazado.
También existían unos pequeños muros de contención “specus”, que servían para contener el material de arrastre, evitando que se formaran atascos en el interior del canal, y para derivar el cauce, hacía el exterior.
Este tramo está escavado a unos 30 metros de profundidad, y en algunos tramos llega a 60 metros.
Desde la superficie se adivina el trazado del acueducto por la presencia de pozos “putei” con unas dimensiones de 15X8 metros. Cada 30-45 metros de distancia.
La excavación de las galerías empezaba por la formación de estos pozos hasta la profundidad calculada por los topógrafos.
A partir del pozo se empezaban a excavar las galerías en ambos sentidos para conectarlas con las que se iban haciendo desde otros pozos similares.
Cuando se había excavado unos 20 metros, mediante el nivel de agua “chorobates”, se comprobaba que la pendiente fuera la adecuada. Si no lo era se corregía. Así se pueden detectar algunas correcciones de ángulo de la galería, aunque no se ven correcciones en el nivel del suelo del canal.
Unos hombres excavaban a pico, mientras otros retiraban los escombros por la galería sacándolos por los pozos verticales, mediante poleas.
Los túneles estaban a oscuras por lo que los obreros tenían que iluminarse mediante lámparas de aceite, que producían humos. Esto hacía el trabajo aún más costoso.
Algunos de estos pozos sólo son visibles por fotografías aéreas, que detectan cambios de coloración y grado de humedad de las tierras que las ocultan.

http://es.wikipedia.org/wiki/Acueducto_romano_de_Albarrac%C3%ADn-Cella

http://www.catedu.es/aragonromano/albcella.htm

http://www.youtube.com/watch?v=KyOougmW60s

http://museo.deteruel.es/DPT/museoprovincial/home.nsf/documento/1acueducto

www.fundacionoroiberico.org/inf/otros/.../2-acueducto-romano.pdf

http://traianus.rediris.es/textos/cella.htm

Sansamón

2009-12-06T17:40:00.005+01:00

Salaguti, és un artista que a més d’escultures s’ha fet amb les seves pròpies mans el seu museu privat. Què és una obra d’art en si mateix, i com façana ha esculpit la seva imatge.

És fill de Sansamón, localitat de Burgos, on per cert es troba una església que és la segona, de gran, després de la Catedral de Burgos.
Podeu trobar informació:
http://www.sasamon.org/salaguti/index.htm
I obres de l’autor a:
http://www.arrakis.es/~granada/sala/fotos/IMAGENES.HTM
http://www.panoramio.com/photo/559506
Si aneu a Burgos, no deixeu de passar per allí. Ell us rebrà i atendrà amb els braços oberts.
Aquí teniu l'esglèsia se Sansamón.

Vinya al novembre - viña en noviembre

2009-11-30T17:16:00.003+01:00

En el mes de novembre, el raïm està collit, però els ceps tenen un color magnífic. És agradable passejar entre les fileres i contemplar aquestes vistes.

Els pàmpols, tenen una gama de colors que agafen ganes d'agafar el pinzell i intentar immortalitzar-los.

Sortida de sol

2009-11-18T17:13:00.002+01:00

Poques vegades contemplem la sortida de sol. Aquesta sortida del 12-novembre-2009, a 1640 metres d'altitud, on hi ha la boira, o núvols baixos, fan més bonica aquesta sortida.

Resiner

2009-10-23T18:52:00.003+02:00

Pi on encara es pot notar la ferida per extreure-li la resina.

Orbaneja del Castillo

2009-10-20T16:38:00.003+02:00

Un poble pintoresc i curiòs, que té les cases dalt de la roca, i atrevessen els carrers el riu i les cascades. Pesquera del Ebro. Camino Natural del Ebro GR 99.

Un passeig a la tardor

2009-09-29T22:45:00.003+02:00

Una passejada pel bosc, és una de les coses més relaxants. (Encara que t’empipi no trobar bolets)

La Dra Rauni Kilde habla sobre la Conspiración de la Gripe Porcina

2009-09-22T15:57:00.000+02:00

L'ex ministra de sanitat finlandesa, ha fet aquesta declaració sobre la grip A.

Indis a Guadalaviar - festa de la Trashumancia

2009-09-16T23:09:00.004+02:00

Els indis de Nort Amèrica, van ensenyar com es feien les mantes de llana.
A la festa dels trashumants de Guadalaviar, aquest any els han visitat els indis, han ballat, i ens han ensenyat maneres de fer de la seva étnia.

Els indis van demostrar-nos com pintaven els cavalls quant anaven a la lluita.

Boira

2009-09-16T23:02:00.003+02:00

Quant estem per sobre els núvols.

Niebla cubriente
regazo absorbente
ven y tápame.

2009-09-07T22:59:00.001+02:00

Núvol amb forma curiosa. Dia 30 agost.

Estiu

2009-08-31T09:03:00.004+02:00

Aquest estiu, m’he sentit lliure com les aus que planegen pels cims més alts dels « Montes Universales ».

Quina pau, quina immensitat... Aquí es carreguen les piles.

Però l'internet no va tant ràpid, per això no he pogut deixar més missatges.

Dinar de comiat a l'escola

2009-07-13T22:38:00.006+02:00

Ha arribat el fi de la meva etapa de mestra.
Com a les carreres de relleus deixo el testimoni als joves que venen en força, vocació i ganes.
Està la taula parada pel dinar de comiat que vaig obsequiar a tots els companys del centre.
Fins sempre i gràcies.

Flors primavera

2009-06-05T19:23:00.000+02:00

Macchu Picchu

2009-06-03T17:18:00.000+02:00

Desembre 2007

Flors primavera

2009-06-02T23:26:00.002+02:00

El prat està ple de peties flors que vesteixen de tots colors la primavera.

La Salut de Sant Feliu de Llobregat

2009-05-25T22:24:00.005+02:00

Avui he passejat pels voltants de La Salut, encara es veuen els arbres caiguts pel vent d'aquest hivern passat.
Esperem es faci una neteja, ja que amb les calors hi haurà perill de foc.

Conill amb patates al forn

2009-05-10T15:22:00.003+02:00

He trobat una recepta fàcil i bona, aquí teniu el resultat. La voleu fer?

Conill trossejat, patates tallades a tacos.
Es sala el conill i es posa a la safata.
Les patates es salen s'afegeix safrà o colorant, pebre, i un ruixat d’oli.
S'hi fa una picada d'all i julivert, s’hi afegeix aigua, es remena tot amb les patates.
Es col·loca tot a la safata que pugui anar al forn, de manera que l’aigua cobreixi el conill i les patates.
El forn ha d’estar a 240 graus, es deixa una hora.
I ja està. Bon profit!

Dinar a un restaurant Bolivià

2009-05-03T18:50:00.003+02:00

Avui, junt amb quatre bolivians, hem anat a dinar a un restaurant Bolivià, hem deixat que ens orientessin en què demanar.
Encara que la fotografia no està massa bé, aquí teniu els plats que hem demanat.

Setmana Santa 2009

2009-04-14T23:38:00.005+02:00

La sorpresa va ser la nevada de 30 centímetres el dia 10 d'abril de 2009 a Griegos.

1.-Hort urbà 25-març 2009

2009-04-14T23:27:00.004+02:00

Així comença el meu hort urbà, unes tomaqueres, uns enciams,unes cebes, anirem veient el seu procés.

Constelacions

2009-02-26T19:58:00.003+01:00

Benjamín Montesinos

Las constelaciones son figuras imaginarias "dibujadas "en el cielo, construidas agrupando mentalmente estrellas brillantes. Los hombres de todas las civilizaciones se han servido de ellas para plasmar en el firmamento sus mitos o, con fines más prácticos, usando su momento de aparición y su posición como hitos de los calendarios. En esta entrada de la Bitácora os cuento algunas curiosidades acerca de ellas.
veure més:
CLICANT AQUÍ

Roma

2009-02-26T19:48:00.003+01:00

Roma, aquesta gran ciutat antiga, ruïnosa, però grandiosa i majestuosa.
Avui hem tornat, hem reviscut aquella primera trobada, res ha estat igual, ni nosaltres teníem pocs anys, ni era l’estiu, ni érem uns desconeguts.
Ara ja som adults, han passat 33 anys, ara és hivern i ens coneixem mil•límetre a mil•límetre.
Estem centrats, estem junts, som feliços. Els nostres records són conjunts.

Un passeig

2009-01-16T20:33:00.004+01:00

La platja, a vegades es lloc de deixalles del mar, sempre més belles que les deixalles dels humans.
Les ones van i venen, porten les petxines mortes, també ens porta paisatges fabulosos,.
La tranquil•litat de les ones amb el seu anar i venir i el rumor característic.

2009 Any de l'Astronomia

2009-01-02T17:45:00.003+01:00

Las Naciones Unidas declararon 2009 el Año Internacional de la Astronomía.
El 20 de diciembre de 2007, las Naciones Unidas (UN) en su 62 Asamblea General proclamaron 2009 el Año Internacional de la Astronomía. La resolución fue presentada por Italia, patria de Galileo Galilei. El Año Internacional de la Astronomía 2009 es una iniciativa de la Unión Astronómica Internacional y de UNESCO.
podeis ver información en:

http://www.astronomia2009.org.ar/

Un Nadal diferent.

2008-12-28T16:17:00.002+01:00

Bon Nadal!
Aquest Nadal ha estat diferent, ni viatges, ni grans menjades, ni grans reunions familiars.
Una bona celebració amb la parella i la Mare.
Després de que l'any passat vaig tenir l'alegria de coneixer els meus fillols de Perú, de veure les seves mancances, la il·lusio que tenien en poder menjar, abrigar-se, calçar-se...
Aquest any ha estat diferent, un record i enviament de diners als meus afillats peruans perquè puguin viure el Nadal com mai ho havien pugut fer.
Una petita aportació per unes joguines a aquells nens de Bolivia que mai hevien rebut una joguina.
Una petita colaboració als refugiats de Bosnia.
Si, aquest Nadal, ha estat un Nadal tranquil, sense massa moviment, però ple de joia.
No ha estat pitjor que els anys anteriors. Tot el contrari.
Proveu-ho i veureu.

Joan Baptista Humed

2008-12-03T23:46:00.002+01:00

Neu a Griegos dia 28 novembre 2008

2008-11-29T19:16:00.000+01:00

Cliqueu Aqui

halloween 2008

2008-11-10T22:46:00.005+01:00

Alguns alumnes hem treballat així a la classe d'anglés.
Halloween 2008

2008-10-26T23:13:00.007+01:00

Aquest any no ha estat bon any boletaire, però tot i així hem pogut treure el cuquet amb uns quants:
Aquí en veiem uns quants:

Chroogomphus rutilus (Sch.: Fr.) O. K. Miller CAMA o POTA DE PERDIU, ull de perdi.

I poquetes però algunes llenegues blanques, o mucoses.

també algun xampinyó silvestre.

Hem trobat també alguns Lactarius deliciosa :rovellons, i uns fredolics

Tricholoma myomyces - TRICHOLOMA SCALPTURATUM - NEGRITO, negrantí, fredolic, fredeluc, estapinyol.

També uns deliciosos bolets blancs que no sé el nom als del lloc les anomenen simplement "setas"

Aprende ortografía

2008-10-19T19:34:00.003+02:00

Si quieres aprender a escribir correctamente en castellano. Esta página te puede ayudar a aprender las normas:
Clica encima la dirección
http://roble.pntic.mec.es/~msanto1/ortografia/

Envejecer ¿A los 50 se empieza a envejecer?

2008-10-18T17:32:00.002+02:00

Esta afirmación viene generalmente acompañada de cierto tono de pena o de resignación y está basada en la falsa creencia de que la vejez es algo terrible.
Pero esta visión de la vejez, habitual en nuestra sociedad moderna y occidental, no es, afortunadamente, constante ni universal. Curiosamente, las sociedades que más frecuentemente respetan la ancianidad son las sociedades primitivas o con un escaso número de ancianos.
Si se tiene una visión de la vejez está cercana a ésta, no vendrá mal hablar con personas ancianas que han vivido la vida con éxito. En este sentido, es recomendable una lectura de don Santiago Ramón y Cajal, en la que relata su forma de ver la vida desde los 80 años de edad, para encontrar un punto de vista inteligente y diferente.
Envejecer con éxito
Todos conocemos a algunas personas mayores por las que parece que el tiempo no pasa, física o mentalmente. Estas personas viven toda su vida en una situación excepcional, no sólo de salud física, sino también de claridad mental y de adaptación social. A esto se le conoce como 'envejecer con éxito', a diferencia del 'envejecimiento habitual', con enfermedades y discapacidad.
En parte, envejecer o no con éxito depende de uno mismo. Usted mismo puede envejecer con más éxito del que quizás crea que le espera si empieza a cambiar ahora su forma de vida, antes de que sea tarde.
Envejecer con éxito

Tenemos que aprender a minimizar las pérdidas de facultades y a utilizar nuestra capacidad de compensación para suplirlas con otras facultades que se han desarrollado a lo largo de los años.

Debemos mantenernos activos física y mentalmente, buscando ocupaciones compensadoras para el tiempo libre que nos permitan mantener la función laboral y social.

Hay que garantizar en la medida de lo posible una cierta estabilidad socioeconómica.

Es recomendable una mejora de nuestra autoestima y luchar por mantener sus relaciones con otros o crear relaciones nuevas.

En resumen, el objetivo es intentar mantener nuestro propio estilo personal de vida que nos identifica desde hace tantos años.

Más información: Claves para envejecer con éxito en www.pulevasalud.com

Marga

2008-10-15T22:20:00.001+02:00

Esta sangre maldita se te quedó dormida
por la hoja amarilla de un otoño morado
al día de raparte la cabecita hermosa
¡que no crea la quimio que te dejó pelona!

Ya no estás, Margarita. Aquel que colecciona
con la lupa en la mano –pues es muy viejo ya-
se ha pegado el gustazo de cosecharte el alma
y comprobar gozoso que no la tiene “repe”.

Se nos bebió el cangrejo la botella de vino.
Hicieron falta tres cangrejos con sus pinzas
para pinzarte, tercos, la arteria de la vida.
Ya no podrás hurgarme a través de los ojos.

Mientras tanto me quedo con tu estrella clavada
en el alma del alma capándome el dolor,
pero reconfortado, custodiando el ovillo
de amistades tejidas, confidencias y tiempos.

No te muerdas la lengua, pero los “tacos” justos.
Tú asómate al ladito como disimulando
por si estuviera escrito mi nombre en la casilla,
espérame que voy con dos martinis secos.

Félix

Últim viatge, Marga Bonafeu

2008-09-27T23:46:00.006+02:00

Avui hem celebrat el teu comiat, tots hem estat allí, no pudia faltar ningú.
Estaves serena, calma, i així estaràs ja per sempre més.
Sempre et recordarem, amb la teva espontaneïtat, amb la teva alegria i el teu saber estar.
Marga, tu ens has donat exemple de ser bona companya, de ser una pencadora en tots els sentits. No t’has deixat batre ni en els últims moments. Has lluitat amb totes les forces i has marxat sense fer soroll.
Per reunir-nos al teu costat has esperat que fos divendres, has fet aquesta convocatòria esperant que el curs fos començat, i poguéssim fer una pausa. Ho has calculat tot.
Hem rebut de tu la teva amistat sense límits, l’estel que has anat deixant per tot arreu que has passat, a fet que tots ens enriquim i que ara ens hàgim retrobat i hàgim aprés de tu tot això que ens has anat donant al llarg de la teva vida .
Et tindrem sempre amb nosaltres.

Griegos

2008-09-07T00:36:00.002+02:00

Vacances a un dels pobles més alts d'España.
Notícia sortida a Telecinco.
Cliqueu a:

Griegos a Telecinco

Cella

2008-08-30T20:36:00.001+02:00

Una font natural, que rega un gran troç de terra i formaa el naixement d'un riu.

Vistes d'Albarracin

2008-08-30T20:10:00.002+02:00

Hem passejat per aquest poble, una de les marevelles que hi ha a la Península.

CONSEJOS DE LOS INDÍGENAS NORTEAMERICANOS

2008-06-12T16:30:00.000+02:00

20 CONSEJOS DE LOS INDÍGENAS NORTEAMERICANOS

1.- Levántate con el sol para orar.
Ora sola(o).
Ora frecuentemente.
El Gran Espíritu oirá, ciertamente, si le hablas.

2.- Sé tolerante con aquellos que han perdido el camino.
La ignorancia, la presunción, la ira, los celos, la avaricia y la codicia provienen de un alma perdida.
Ora para que ellos encuentren guía.

3.- Búscate a ti mismo, por tus propios medios.
No permitas que otros hagan tu camino por ti.
Es tu senda, y sólo tuya.
Otros pueden caminar contigo, pero nadie puede hacer tu camino o ir por tu senda, por ti.

4.- Trata a los huéspedes en tu casa con mucha consideración.
Sírveles la mejor comida, dales la mejor cama y trátalos con respeto y honor.

5.- No tomes lo que no es tuyo, sea de una persona, una comunidad, de la selva o de una cultura.
No te fue dado ni lo has ganado.
No es tuyo.

6.- Respeta todas las cosas que están sobre esta tierra, sean personas o plantas.

7.- Honra los pensamientos, deseos y palabras de todas las personas.
Nunca los interrumpas, ni te burles de ellos, ni los imites de manera grosera.
Permite a cada persona el derecho a su expresión personal.

8.- Nunca hables de los demás de mala manera.
La energía negativa que pones en el universo se multiplicará cuando retorne a ti.

9.- Todas las personas comenten errores.
Y todos los errores pueden ser perdonados.

10.- Malos pensamientos causan enfermedad a la mente, al cuerpo y al espíritu.
Practica el optimismo.

11.- La naturaleza no es PARA nosotros.
Es PARTE de nosotros.
Ella es parte de tu familia del mundo.

12.- Los niños son las semillas de nuestro futuro.
Siembra amor en sus corazones y riégalos con sabiduría y lecciones de vida.
Cuando crezcan, dales espacio suficiente para crecer.

13.- Evita herir los corazones de los demás.
El veneno de tu sufrimiento retornará a ti.

14.- Di la verdad todo el tiempo.
La honestidad es la prueba de la voluntad de uno en este universo.

15.- Consérvate balanceado.
Tu persona Mental, tu persona Espiritual, tu persona Emocional, y tu persona Física: todas tienen la necesidad de ser fuertes, puras y saludables.
Ejercita al cuerpo para fortalecer la mente.
Crece mucho espiritualmente para que puedas curar tus enfermedades emocionales.

16.- Toma decisiones conscientes acerca de quién serás y acerca de cómo reaccionarás.
Sé responsable por tus propios actos.

17.- Respeta la privacidad y el espacio personal de los demás.
No toques la propiedad personal de los demás, especialmente los objetos sagrados y los objetos religiosos.
Esto está prohibido.

18.- Sé verdadero ante ti mismo primero que todo.
No puedes nutrir y ayudar a otros si no puedes nutrirte y ayudarte a ti mismo primero.

19.- Respeta las creencias religiosas de los demás.
No impongas en los demás tus propias creencias.

20.- Comparte tu buena fortuna con los demás.
Se caritativo.

(trobat per la red)